Hitari

Hitari és un projecte audiovisual que investiga la relació entre la llum i la manera com habitem els espais, tant en la seva dimensió íntima com en la seva obertura cap a l'exterior. Inspirat a Elogio a l'ombra de Junichirō Tanizaki, planteja un recorregut per diferents estades on la llum es converteix en un element que delimita, connecta i transforma.

Cada espai interior es defineix per una qualitat lumínica específica: habitacions on la llum gairebé no es filtra i genera una atmosfera recollida, racons on es posa de forma obliqua sobre els objectes quotidians, o superfícies que l'absorbeixen deixant que l'ombra construeixi el volum. Aquests àmbits íntims conviden a una percepció més lenta, gairebé tàctil, on la mirada s'hi adapta progressivament i descobreix matisos que no són immediats.

Per contra, la relació amb l'exterior introdueix una tensió constant. La llum que entra des de fora –més oberta i canviant– dibuixa llindars, travessa cortines, rebota a parets i connecta l'interior amb un món que roman parcialment fora de camp. Finestres, portes i fissures actuen com a punts de transició on allò exterior no irromp del tot, sinó que se suggereix.

El so, per la seva banda, dóna relleu a allò que no es veu i aporta informació del fora de camp. Ressons llunyans, passos, corrents d'aire o ressonàncies indefinides expandeixen els límits de cada estança i construeixen una presència exterior que mai no es mostra completament. Així, allò audible complementa la llum, insinuant allò que queda més enllà de l'enquadrament.

Hitari es construeix com una coreografia d'intensitats entre allò resguardat i allò exposat, on la llum i el so configuren una experiència sensorial que redefineix contínuament els límits entre dins i fora.